Als pares els preocupa més quant temps està el seu fill en la xarxa que el tipus de pàgines web que està visitant.
Més de la meitat dels nens d'entre 6 i 14 anys de les illes naveguen amb total llibertat per internet, sense que els seus pares els vigilin ni els imposin cap límit ni prohibició. De fet, una aclaparadora majoria del 87% no té ni que demanar permís per encendre l'ordinador i llançar-se a la xarxa.
I és que és difícil controlar què fa un menor a internet quan té l'ordinador en la seva habitació. I el 30% dels nens de Balears el tenen en la seva habitació. També és difícil controlar als petits quan naveguen en solitari, com solen fer-ho tres quartes parts dels nens de l'arxipèlag. "Ocasionalment", diuen alguns, els acompanya algun germà; "mai o gairebé mai" els seus pares.
Així queda reflectit en un article de la Universitat publicat recentment a Comunicar, una revista internacional especialitzada en comunicació i educació. L'estudi, per a què es va entrevistar els menors directament, posa de manifest que els pares no es preocupen molt pel tipus de continguts a què puguin estar exposats els seus fills en la xarxa. De fet, els preocupa més quant temps estan en la xarxa que el tipus de pàgines que poden visitar. Així, quatre de cada deu pares estableixen límits temporals del tipus ´te pots connectar tantes hores a la semana´ o ´només pots connectar-te les caps de setmana´.
També estan les famílies que condicionen l'ús d'internet al comportament del xaval, en pla ´et pots connectar si et portes be´. Mercè Morey, membre de l'equip Educació i Ciutadania i una de les autores de l'article assenyala que aquest tipus de restriccions fan pensar que les normes no es fixen per seguretat, sinó perquè els pares han trobat a internet un instrument per controlar-los via recompensa/càstig.
El tipus de continguts sembla que no preocupen als pares. De fet, només dos de cada deu nens tenen prohibit accedir a pàgines inapropiades (per a majors d'edat, pornogràfiques, perilloses). La majoria dels progenitors tampoc no prohibeixen als seus fills i filles contactar amb persones desconegudes (només tres de cada deu nens asseguren tenir-ho prohibit) ni es preocupen pel fet que accedeixin a pàgines de pagament o que comprin el que sigui a través de la xarxa. Els filtres de seguretat que veten el pas als nens a segons quines pàgines i activitats amb prou feines s'utilitzen: sol un 0,60% utilitza aquest tipus de sistema.
Morey explica que és probable que els pares "no tinguin l'habilitat suficient per instal·lar un filtre". I és que alguna cosa que juga en contra dels progenitors és que els seus fills es desenvolupen millor per internet. I ells ho saben, segons van indicar a l'estudi. Aquest fet dificulta "en extrem" que els pares puguin controlar als seus fills. Per això, el millor seria, que es produís una "alfabetització mediàtica" dels pares per a que tinguin una autèntica "autoritat del coneixement" a l'hora d'acompanyar als nens en la xarxa. Per fer-ho, aposten per programes formatius per a les famílies, així com treballar per "sensibilitzar els pares sobre internet, que no és el dimoni, però té uns perills associats".
"Les xifres no són escandaloses, però sí sorprenents", apunta Morey, qui creu que neixen del "desconeixement no de la irresponsabilitat".